Divendres 18 de juny 6:00am sona el despretador.......
Era hora de llevar-se i esmorzar una mica per què M'esperava un llarg viatge de 4h aprox i unS 380km per arribar a la primera parada la QH!!!!Així que a les 6:30 carretera i manta cap a Jaca en busca de l'hotel Bucardo.
Arribant-hi cap a les 11 del matí trobant una carretera poblada de ciclistes entre Sabiñanigo (Sortida de la QH) i Jaca, per començar a activar les cames per tindre-les apunt per dissabte a les 7:30 del matí.
Jo tal bon punt arribo faig el mateix, m'instalo, em poso la roba i ale a pedalar una estoneta fent uns 38km a pas de tortuga, per no càstigar les cames ja que al dia següent ja les càstigaria prou, en total 1h30'.Torno a l'hotel dutxa i a descansar una estoneta abanç d'anar a dinar per Jaca, on em vaig trobar amb en Ximo (sense ell no tindria la meva preciosa Giant) i el seu company Antonio 2 nois de Villareal, que he conegut per internet.
Dinem a Jaca i per variar menjo pasta, en aquests últims dies em sortien els espaguetis i els macarrons per les orelles.
Ben dinats agafem el cotxe de l'Antonio i cap a Sabñanigo a buscar el dorsal i a beure el mercadillo que hi ha per la zona, molta calor i moltissima gent.
En aquell moment començes a fer-te a la idea que la QH es més que una simple marxa cicloturista ja sigui per el nombre de gent apuntada i per l'infraestructura que mou, es una autèntia festa del ciclisme!On hi han paradetes de mil i una coses relacionades amb tot el que comporta la bicicleta (Roba, accesoris, recanvis.....)
Una vegada recollit el dorsal 3085 i els obsequis que et donven varem nar a reconeixer amb cotxe els últims 20km de la proba on hi havia el port de Hoz de Jaca una ascencio de 3km amb unes rampes del 12% en algun moment, no es dura però si portes 180km a les cames es transforma en durissima, típic lloc on aparèixen les rampes!
Ben inspeccionat el port era hora de tornar cap a Jaca sopar una mica preparar el material de l'endemà i cap a fer nones (On vaig estar acompanyat d'una preciositat!!!!!!!!)DISSSABTE 19-06-2010 5:00am DIA D!Sona el despertador em vesteixo i cap a esmorzar, la nit la podriem calificar de plàcida, em va estrenyar l'estona que vaig poder dormir tot i que els nervis cada vegada eren més a flor de pell.
Durant l'esmorzar no tenia gens de ganes però s'havia d'esmorzar ja que sino les forçes em fallarien a la primera de canvi.
Acabem d'esmorzar i m'en vaig cap a l'habitació vestir-me i carregar la bossa i la bici per portar-la cap al cotxe, eren aproximadament les 6:30 del matí quan enfilo la general que em portaria a Sabiñanigo arribant-hi a les 6:50 aprox. fins aquí tot normal.Molts embussos i una bona cua abanç d'anar a buscar pàrking, perfi trobo lloc per estacionar, baixo del cotxe, obro la porta de radera i MECAGUN LA PU........A no hi havia la roda de davant!
El subnormal d'en Ramon Comulada se la va descuidar quan la va desmuntar al mig del carrer a Jaca!!!!!!!!
Inmediatament agafo el cotxe i volant cap a Jaca (45 minuts i començava la cursa), arribo a Jaca el cor m'anava a mil i la roda no apareix per enlloc, i en el meu cap comença a rondar l'idea que no podre correr la QH i que tants dies i dies d'entreno s'en anaven a norri per una idiotesa de les meves.
Vaig tornar cap a Sabiñanigo aparco a l'entrada de la nacional (On em jugava una multa de la Guardia Civil però ja m'era igual, jo volia correr fos al preu que fos)
Tothom ja estava en la lina de sortida 15minuts per començar i correns vaig nar beure els nois d'orbea aviam si m'en podien deixar alguna roda, cosa que van fer i em van salvar la vida!
Torno volant el cotxe quan sona el petardasso pero com que estava del final i son cap uns 8.000 participants no sortiria fins d'aquí uns 20 minuts aprox (Sort en vaig tenir).M'acabo de canviar i em presento a la linea de sortida, on em vaig colar d'uns quants, però imagineu-vos com estava despres d'aquesta odisea no em podia estar creien el que m'avia passat.
Estic dormint encara?¿?¿? Em vaig fotre un parell de sopapos i vaig comprobar que estava ben despert!!!!
La cua va anar abançant fins que per fi passava per la linea de sortida i nose si era per el que m'avia passat per em notava les cames amb molta frescura i agilitat així dons a començar a donar gas i a passar gent!Passem Sabiñanigo per el centre i entrem a la nacional cap a Jaca on m'uneixo a varis corredors que anaven molt forts i començem a abançar posicions.
La velocitat era molt elevada i amb pilots tant grans les caigudes eren succesives, a pocs metres meus en vaig beure una que em va posar la pell de gallina a 50km/h aprox. un cicliste va fer l'afilador amb la conseqüent caiguda.
Arribem a Jaca amb un obrir i tancar d'ulls i el cel encara era sere, anem abançant cap a la població de Canfranc on comença el port de Somport port d'uns 14km sense un desnivell molt fort, però abanç tenim uns tobogants molt macus que comneçen a posar a cadescur al seu lloc, jo al meu ritme nar passant gent.
Una vegada arribem a Canfranc i passem pel tunel xof!!!!! comença a ploure i la temperatura comença a caure empicat nava a
mb manguitos, capelina i tenia uns fins guans a les butxaques de darrera que em van salvar la vida.Navem pujant i cada vegada veia mes gent que donava la volta, no entenia res de res, al final cap uns 1500 avandonaments, suposo que no els hi agrada la pluja ni passar fred, però el ciclisme es el que tè...........
Finalment coronem al Somport molt de fred i molta aigua, aprofito per refugiarme a la caseta de la frontera entre Espanya i França on em poso els guants, menjo una barreta i em poso un diari dins del pit que m'avia donat un aficionat.
Començo a enfilar la baixada i nava parat un fred del copón, les botes semblaven que tinguessin una aixeta incorporada i per si faltava poc una boira que no hi veies tres dalt d'un burro, sort dels col·laboradors de la prova que t'avisaven.
Aquesta carretera deu ser genial amb sol amb unes vistes espectaculars, però no era el dia, arribem al desvio de la nacional i ens quedavan uns 20km de baixada infernal per començar encarar les primeres rampes del temut Marie Blanque (Port que aquesta temporada passara el tour).
Nem baixant i les cames les tenia congelades del que tremolava m'agafaven rampes a la mandibula i la bici semblava que tingues el malt del sanvito, tot i això
varem nar baixant i atrapant alguns grups i coneguts com els del club ciclista de Sant Celoni, tenia moltes ganes d'arribar al Marie Blanque per poder entrar en calor!Era una passada veure grups de gent parada als tunels o a les cafeteries de la zona refugiant-se de la pluja
Per fi arribem a Escot i començem a encarar els 4 pimers kilometres a una pendent de riure amb els que ens vindria a sobre, giro a l'esquerra i veig una munioóde gent a pas de tortuga.
Així dons que poso tota l'arilleria a les cames amb el 34x25 i amunt amb molta agilitat.
Una passada de port vaig passar moltissima gent en aquells 4 kilometres, tenia d'anar pujant fent zigas-zagues ja que no podia seguir al meu ritme per la quantitat de gent que tenia al meu voltant corno amb unes sensacions brutals i fem la primera parada tècnica (pisssss)!
Ràpida baixada i arribem al avituallament del Marie Blanque primer i únic avituallament que em pararia, carrego els bidons agafo un plàtan i gas a la burra.
Video de com coronem el Marie Banque uns quants surto en el segons 6,7,8 i 9 sóc el de blau que es posa la mà al maillot per treure alguna cosa!
Perillosa i fresca baixada, però com que ja anava xop ja era absolutament igual mullar-se més o menys així que ens ajuntem un grup d'unes 30 unitats i volem cap a encarar el següent port de la zonada el portalet per alguns el port de mes entitat de la QH no per duresa sino per llargada, en total són 27km sense parar de pujar ni un metre on la part més dura i al mateix mes maca es concentra en el tram final.
Encaro les primeres rampes amb un grup de Sevillans molt caxondos, però molt fastiguejats per la pluja ja que per el seu territori això de la pluja més ben poc.
A molt bon ritme seguim passant i passant corredors, no us podeu imaginar la quantiat i quantitat de gent que vaig arribar a passar entre ells dos ilustres del enduro català, nacional i internacional com són en Marc Coma (2 vegades campió de Dakar i invitat per l'organització) i en Miki Arpa campió d'espanaya d'enduro unes quantes vegades, amb els quals vaig compartir algunes parules!!!
Això encara em va donar més ales i em vaig començar a adonar que anava molt bè.
Seguiem pujant al Portaliet i passem la presa, passo de llarg de l'avituament i comença el mes dur 6 o 7 km a un percentatge entre el 6% i 8%, passant per varies galaries i amb unes vistes que amb sol deuen ser espectacu
lars tipic paisatge pirinec.Però aquí venia un dels millors monets de la marxa, diriem que moment màgic, una munió d'aficionats estaven a banda i banda de la carretera oferin-te menjar i beure, una passada passant un fred de la òstia per què no devien esta
r a més de 5 o 6 graus, principalment eren Vascos però tambè molts Asturians i com no algun Català!En aquells moments em sentia com si estes en el Tour una passada!
El que vaig viure en aquell moment ho recordare tota la vida, en algun moment s'em va escapar alguna llàgrima per què aquesta gent et reconeixien l'esforç que estaves realitzant i pel meu cap passaven les hores i hores que havia passat entrenant per aquest objectiu i aquest objectiu esva apunt d'assolir-se!!!!
Coronem Somport però no se el regitre ja que el GPS va es va morir ofegat de l'aigua que va caure, tot i això suposava que anava amb un bon crono ja que l'assencio l'havia fet a un bon ritme tot i que ara ja si que em feien malt de veritat les cames!
Començo a baixar i creuem l'estació de Formigal i de cop i volta la carretera seca! DEUNIDOR 150km plovent i de cop la carretera ben seca no entenia res.
En tot cas millor per què em vaig tirar rampes avall com un autèntic boig on els dits de les mans s'em van glaçar i vaig perdre tota la sensibilitat.
Arribo al trencant de Hoz de Jaca última pujada i baixo el plat com puc ja que no podia fer força amb els dits i iniciem els primers 2 kilometres molt suaus abanç d'encarar les verdaderes rampes, on una vegada amb ellas zasssssss noto que l'abductor esquerra tè els primers simptomes de rampa però ho puc aguantar be i començo a enfilar amunt rollo molinillo de contador passant moltissim cadavers al voltant de la carrertera on el senyor del mazo sel's hi havia aperescut.
En aquest punt tambè es va concentrar l'afició principalment Vasca on alguns tenien verdaderament muntada una festa com deu mana i musica a tota pastilla (En algun moment em van entrar unes ganes bojes d'aparcar la bici i unir-me a la festa amb ells però la festa hauria d'esperar com a mínim un parell de setmanes més..... PAGAFANTES!!!!)
Cornem Hoz i despres d'un perillos i curt descenç amb rampes del 15% enfilem volant cap a Sabiñanigo 30km que s'han de fer amb grup per què si vas mort les pases canutes en aquell tram i això varem fer, juntament amb un nano valencià varem aconseguir atrapar a un grup nombros d'unes 40 unitats que ens van portar en volandes fins a Sabiñanigo a un ritme molt elevat.Finalment arribem a Sabiñanigo i encarem la recta final on salten alguns al sprint i como no jo al radera finalitzant la meva primera QUEBRANTAHUESOS amb un crono de 7h07 amb una velocitat mitja de 28,79km/h en els 205km que tè la proba.
MEDALLA D'OR!
Un tiempazo per mi, ja que era la meva primera QH i tinguent d'afegir que les condicions climatològiques que van ser molt dures el temps segons alguns que hi entenen es podria haver baixar en 30 miunts més! (Apa més pressió per si algun dia hi torno a participar)
En definitiva una experiència que sempre m'en enracordare i que posa de relleu que si et marques un objectiu i treballes per aconseguir-lo al final l'acabes obtinguent.
Donar les gràcies al xaval d'orbea que em va atendre i que em va deixar la roda ja que sense ell tot això no hagues estat possible, tambè a tota la gent que va colaborar amb la QH que va estar aguantant la pluja i el fred durant hores avisant als corredors de curves i trams perillosos.
I ja per acabar mencionar els col·legues de Villareal en Ximo i l'Antonio que espero que ens tornem a veure pròximament a poder ser la pròpera QH si ens toca al sorteig i a la Marmotte si accepten la meva invitació!
I colorin colorado la crònica de la QH 2010 s'ha acabat!!!!! 2011 més i millor!
Ahhh per cer que ja no m'en enracordava qui es pregunti per la meva roda de davant al final la vaig poder recuperar, en arribar de la marxa vaig penjar un cartell a l'hotel de SE BUSCA RUEDA DELANTERA!
Quan diumenge ja estava en camí cap a casa i pensava que no en sabria mai més res d'ella em van trucar els que me la van agafar i que s'en anava cap a Extremadura, que quan arribessin me la enviarien per correu.
Aquesta noticia ja va ser la gran cloènda d'un gran cap de setmana FINAL FELIZZZ!
Només em quedava pensar amb la Pedals de Foc NON-STOP 230km i 6000m desnivell + amb BTT al cap de 7 dies de fer la QH una altre bojeria de les meves i aquesta encara molt més dura i llarga que la QH (Ja us explicarè!!!!!)
Apali, salut i gas a la burra!
QMU
