CARPE DIEM

A unes hores de marxar cap a Sabiñanigo ha arribat el moment de fer una ullada tot el que hem deixat endarrera, són molts quilòmetres recorreguts i moltes hores sacrificades per arribar amb una condició òptima a la gran cita!

Tot es va iniciar quan em vaig apuntar al sorteig de la Quebrantahuesos el novembre del 2009 i va resultar que vaig ser un dels agraciats que tenen dret a participar en aquesta gran cursa.
Nose perque la qualifiquen com a tal, però diuen que es una de les cicloturistes mes importants de tot europa, per algo deu ser no?¿?¿ Ja us ho explicare!



Desde el moment que em va tocar el sorteig, va ser hora de posar-se mans a la obra, primer de tot vaig tindre comprar-me una bici de carretera (Em vaig apuntar a una proba de tal magnitut sense mai haver fet ni un sol quilometre amb una bicic de carretera, YO NO TOY LOCO!!!!).

Una vegada vaig trobar la meva preciosa GIANT, va ser hora de dedicar-hi hores i més hores i intentar participar en algunes marxes cicloturistes per acostumar-me a rodar amb gent al meu voltant. (Ja que a la QH el pilot està format ni més ni menys per 8.000 participants, es el que em fa més por de tot una enganxada, una caiguda tonta i que tot l'esforç realitzar per arribar aquí s'en vagi a norris!)
Treient temps d'on podia convinant el final de temporada d'hanbol i els entrenos amb la bici.
Desde el 1 de març dia que vaig començar a pedalar, he sumat un total 5313.km en 63 díes d'entranaments acumulant 187hores i 11' (He patit moltissim amb el meu podre cul però no està gens malament nomès amb tres mesos i mig, com diria un conegut DEUINIDOOOO!!!)

Dies que he disfrutat com un nen petit, dies que he patit com mai havia patit, dies que he arribat a casa més moll que un pato, dies que aparèixia el HOMBRE DEL MAZO, dies que no tenies ganes de sortir però que ho havies de fer, dies que aprenies lliçons acelerades de com anar amb bicicleta impartides per gent que ja te els cull...ns pelats d'anar-hi, en definitiva dies i més dies..........

Fent aborrir la recta de Hostalric de tantes vegades que l'he fet o descobrint paratges incribles com pot ser la carretera que va de Santa Coloma de Farners a Sant Hilari (Terres del bàndoler Serrallonga).
Participant en diferents marxes cicloturistes i poder comprobar que tot aquest esforç ha merescut la pena; RUTES DEL MONTSENY (Granollers), LES GOGES (Banyoles), TERRES DE L'AIGUA (Riells i Viabrea) i LA BONA AIGUA (Pobla de Segur) aprenent lliçons i més lliçons de ciclisme!

En definitiva crec que ha set, és i seguirà sent per mi un gran experiència en la meva vida , molt enriquidora conèixent grans companys del quals si et poden donar un cop de mà no en dubtaran ni un segon!

Per aquestes coses i algunes altres aquest sacrifici per mi no es patir, encara que despres aparèixin les rampes o em facin malt les cames durant una setmana i les tingui com pedres.
Tot aixó fa que cada minut que passi sobre la bici, sigui com una aventura.
On cadescuna d'aquestes aventures genera que em conegui millor perquè en la següent pugui evitar les coses que no em deixen disfrutar i centrar-me en les que sí m'ho permeten.

NO S'HA DE TINDRE MAI POR A ACONSEGUIR UN OBJECTIU MAI!!!
No pensó en les meves limitacions ni si vaig curt d'entrenos, mai no es podra dir que no ho he intentat.
Si no ho intentas mai no conèixeras el resultat

Un dia em van dir (Paraules textuals) "No hay mayor fracaso, que el miedo a fracasar. Solo los covardes tienen miedo a fracasar"
I desde aquell moment simplement m'he basat en:
VIURE LA VIDA COM SI FOS L'ÚLTIM DIA D'ELLA (CARPE DIEM)

Es a dir A VIVIR LA VIDA QUE SON 2 DIAS!

Ens veiem a la tornada de la QH!

QMU