DIA 49
En la tardor comença la
temporada de paraigües i catiusques a Vancouver, es un festival beure la gent els models que porten!
Si voleu vindre com a turistes a Vancouver us
recomano vindre a l’agost ja que aquí a la que comença a ploure no para fins el
març, normalment comença a inicis de setembre.
A mi no m’ha començat a ploure fins a principis d’aquesta setmana, cosa que
pel que m’han comentat no es massa habitual que aguantes tants dies de setembre i amb temperatures rondant diàriament els 26-27 graus amb i molt agradables durant la nit.
Encara
he estat de sort perquè sinó m’agafa algú jo que sóc un cul inquiet i no puc
parar ni un segon.
Aquest
passat dilluns va ser l’últim dia que la gent de Vancouver va poder gaudir del
sol... ja que de cop i volta es com si algú hagués canviat el xip, desde llavors no hi ha dia
que no plogui i es la tipica pluja torre cullons xirimiri....
A més el dia s’ha escurçat moltíssim
a les 7:30 ja es ben fosc i les temperatures han baixat uns quans graus.
Ara entenc moltes coses que no em quadraven
massa!
1.
Grans extensions de centres
comercials comunicats uns amb els altres sota terra.
2.
Gym als blocs dels edificis.
3.
Bogeria quan apareixia el sol a la
platja.
.
7. La quantitat de gent fent qualsevol activitat a l'aire lliure etc....
.
Amb tot jo ahir encara que fes aquest temps
vaig despedir-me de la muntanya de Vancouver pujant per última vegada a Grouse
Mountain, aquesta vegada sense transit de turistes.
A més vaig trobar-me en Bubu.... però valia mes la pena que no m'hi acostes massa!
Bye bye!
Seguirem informant, radio Comulada Online.
-6-