DIA 45
A les 5:30 va sonar el despertador per esmorzar i anar
a buscar un cafè, només sortir del meu portal ja veia ciclistes amunt i avall,
i es que on visc de Vancouver esta a 200m d’on era la sortida!!
Esmorzo tranquil·lament i cap a les 6:15 he
anat cap a la línea de sortida aviam que
m’hi trobava.
En la línea de sortida hi ha els que anomenen
“corrals” serien semblant els boxes de la Qubrantahuesos o de qualsevol altre
proba on tens preferència ja sigui per temps o per ser un invitat especial, però aquí no va per temps sinó que son
orientatius segons el temps estimat en que realitzaràs la proba i l’accés es
lliure, el que més m’ha sobtat es el civisme que te la gent i que tothom es
situa més o menys en el temps que realitzarà realment, no com a les probes on
tothom vol estar davant.
Això sí davant de tot hi havien els
professionals un grup d’unes 100 persones entre homes i dones, desprès hi
havien el que realitzaven la Grand Fondo rollo V.I.P. aquí si pagues més Sant
Pere Canta i se’ls hi dona sortida
preferencial, atenció preferent a les assistències, zona avituallament i zona
spa única ben finalitzada la proba etc.....
Darrera tot aquesta gent hi havien els 7.000
altres participants, jo em vaig posar al corral de les 3,5hores i em vaig
camuflar entre la gent, es el que te anar de piratilla, a més just avanç
d’entrar em vaig creuar just per davant del director de la proba i va vindre a
avisar-me que no podia córrer .... te
cullons més de 7.000 ciclistes i passa just per davant meu, jo em vaig fer el
tonto fent beure que no entenia res...
Una altre cosa que les probes de Catalunya,
d’Espanya i nose si d’Europa es que hi han voluntaris que van amb bicicleta
seguint la proba, tens mecànics, metges i per ser diferenciats porten una funda
de color verd llampant al casc per ser vistos ràpidament en cas d’emergència, això
em va semblar una gran idea.
A les 6:45 surten els pros, 6:50 els V.I.P. i
a les 7:00 torn per els amateurs es a dir que gas a la burra i cap a Whistler,
primers quilometres molt tranquils, atravesant Vancouver fins que surts per
Lions Gate oferint-nos una bonica sortida sol, fins que arribes a la sea to
sky.... allà el tema canvia i la cosa es comença a posar seria!
La carretera es molt maca bla bla bla..... però han set mes o menys 115km amb només un
carril delimitat per cons.... que volaven per tot arreu els primers quilometres molts nervis gent que envaïa el
carril contrari i de cop apareixia.... molt a saco, cops de colze.... massa tensió,
vaig passar molts nervis ja que tothom volia estar davant i no teníem espai per
tothom, sumant que anàvem passant la gent V.I.P encara ho feia més perillós.
Els primers quilometres són bastant
trencacames puja baixa sense descans algun mai pla, així més o menys fins el quilòmetre
65-70 que arribes a Squamish i a partir
d’aquí ja no para de picar cap amunt, jo fins aquest punt degut a la tensió que
hi havia davant em vaig deixar portar i anava amagat per la part del mig on no hi
havia tants nervis com a davant, en un grup que vam formar d’uns 150 corredors.
El cas es que les sensacions eren prou bones
per seguir el ritme i sempre que la carretera picava amunt jo progressava posicions.
Vaig al·lucinar amb el rollo que porten els
ciclistes aquí, els 25 primers podria dir que eren equips que treballaven com a
tal, fins i tot molta gent tirava els bidons a la carretera rollo pro... joder
ja se que els regalen però no estem per anar tant sobrats, o a mitja proba fins
i tot els hi van donar la bossa d’avituallament.... jo al·lucinava, pensava on
m’he posat!!!!
Segueixo, el cas es que en el quilòmetre 80 ja
estava entre els 30 primers i cada vegada anava progressant més fins que vaig
poder fer els últims 40 quilometres entre els 15 primers, al principi la gent
no es que em respectes gaire però suposo que al cap de tanta estona treient el
cap per allà davant al final em vaig guanyar el lloc i la gent ja em deixava
passar amb més delicadesa....
Tot i el que ús acabo de comentar em vaig
estar apunt de fotre una bona castanya, els que anaven davant meu i sort que
era en una pujada que no anàvem massa ràpid es van enganxar i van anar a terra
jo per son vaig reaccionar a temps per frenar , poder posar el peu a terra i
nomes picar amb l’espatlla d’un que va sortir volant pel meu darrera.
Vam seguir pedalant sense problema, fins i tot
em vaig posar a tirar un ratu del grup i ja era cap el quilòmetre 105 aproximadament on els 3 equips que sempre estaven allà davant
van desaparèixer , suposo que devia ser perquè
guardaven forces pel final ja que havien tirat durant tot el recorregut.
Cap el quilòmetre 115 tot va canviar de cop i
volta la cosa es va molt interessant, els equips van començar a tivar i la gent
a patir, fins que va començar el festival de pals Canadencs!
Amb tantes apretades al final el grup va
quedar reduït a una vintena de corredors i tots a saco cap a Whistler, mai no
havia estat en una situació com aquesta i realment hi han molts nervis...
Tothom
a roda ningú volia gastar energies extres, a més l’entrada a Whistler era una corba
a la dreta jo la vaig fer per l’interior però els 2 que portava per l’exterior
van sortir volant i es van estampar contra les valles de publicitat m’agradaria
la castanya va ser de les bones.
Desprès una recta d’uns 200mts ja anàvem a
saco, corba a la esquerra i 150mts de recta final tot ballat i a rebentar de
gent.... joder si semblava que fos una arribava del Tour!!!
A més de participar em vaig colar a la zona exclusiva dels ciclistes una vegada finalitzada la proba on em van donar de menjar, unes quantes barretes energetiques, un bon massatge i una medalla de record al mòdic preu de 0$!
Al final
mirant el temps del meu contaquilometres i el temps oficial estaria en la
11ena posició!
En finalitzar no m’ho creia.... nose estava
alucinant, realment no m’esperava que pogues gaudir d’un dia de ciclisme com
aquest aquí a Vancouver i que em permetes experimentar coses que fins a dia
d’avui no havia viscut.
Simplement anava a pedalar i em vaig trobar disputant
una proba... ara no ús penseu que m’he tornat de cop i volta en un Cancellara o en un
Contador, ja m’agradaria.....
Aquí la gent va molt de pro amb unes bicis que
alucines, i permeten-se uns luxes que nosaltres no estem massa acostumats, però
realment el nivell no es massa alt.
En definitiva una experiència inolvidable, que
m’en recordaré tota la vida ja que no tothom pot dir que ha disputat una proba
en un continent que no es el seu, que encara dona més sentit a aquest viatge
que ja va arribant al seu final perquè en menys de 10 dies ja estare per Catalunya donant guerra de nou!
Bye bye!
Seguirem informant, radio Comulada Online.
-10-
No hay comentarios:
Publicar un comentario