Avui he arribat a Vancouver a les 8 de la tarda, com que estic a l’altre punta del món puc dir que sóc 9 hores més jove que tots els que esteu per Catalunya, quan vosaltres us aixequeu jo me’n vaig a dormir una mica liant si 6 hores ja em costava imagineuvos 9 hores, actualment estic en un hostal compartin habitació amb 2 Alemanys i amb una noia de Boston.
La nit anterior de marxar de Toronto, aquesta magnifica ciutat en que he disfrutat d’ella com mai he fet.... de cap altre ciutat! Em va deparar un últim regal, eren les 3 de la matinada i la magnifica alarma d’incendis va començar a sonar, al principi estava al·lucinant i pensava que era un somni però desprès de no parar de sonar, de beure i sentir els bombers que arribaven i que ens deien que baixéssim pitant per els altaveus ja no era un somni.... sinó una mal somni!
La meva ment no esta normalment per pensar imagineu-vos a aquelles, però dins d’aquella habitació tenia tot el que necessito per sobreviure durant els pròxims 2 mesos.... que agafo?? Bona pregunta!!! Primer de tot passaports, diners, targetes de crèdit, bitllets d’avions vols i quan sortia de l’habitació algú em deixava..... la bici..........! Així que vaig tindre de baixar 12 plantes arrossegant la bossa de la bici..... Al final va ser una falsa alarma, però el susto que m’en vaig endur va ser macu!
Finalment al cap de 2 hores em tornava a posar el llit... l’endemà com que agafava el vol a les 5 de la tarda pel matí em vaig escapar cap a Xina Town i com no estava plena de xinos.... (FESTIVAL DEL HUMOR! Passar tants dies sol es el que té....)
Volia menjar algú d’allà però no vaig tindre cull.....!
Ben dinat vaig anar a agafar el bus que em portava a l’aeroport de Toronto, per cert els busos d’aquí tenen wifi... el vol sortia a les 5 i finalment va sortir amb una hora de retard arribant a Vancouver cap a les 8 del vespre, desprès de 5 hores de vol puc dir que ha set el millor vol que mai he fet... tampoc no n’he fet tants en me vida, però travessar les Rocky Mountains per l’aire no te preu, estàs pràcticament les 2 últimes hores de vol veien la naturalesa en pur estat, muntanyes i mes muntanyes amb neu als seus cims més elevats que amb el desglaç deixen al seu pas grans llacs i rius que fan que sigui un vol realment per gaudir-lo que no s’acaben fins que arribes a Vancouver on aquest sistema muntanyós xoca amb el mar, fent que l’unió d’aquests elements terra i aigua em deixi bocabadat!
La primera sensació de Vancouver es que és una ciutat petitona, per anar cap a la pensió vaig agafar el tren i en menys de 20 minuts ja estava a l’estació central i desprès de 5 minuts caminant ja em plantava davant de la pensió, que realment es una mica peculiar ja que a sota es un bar de copes i a la hora que vaig arribar jo hi havia bastant ambientillo, que no va parar en tota la nit fins que van tancar, i que no em deixaven dormir..... grgr!!!!
Però retrocedeixo una mica.... ja que una vegada arribat a Vancouver tinc 1 missió prioritària, tinc 3 dies de pensió pagada, 3 dies per trobar pis o algú que s’hi assembli, el turisme me’l deixo per més endavant, es a dir que demà serà un dia de pateo intensiu per els carrers de Vancouver.
Bye2 see you later!!!!
Seguirem informant! Radio Comulada Online!
No hay comentarios:
Publicar un comentario